Fòrum
Espai de debat obert del Plural - Centre de Masculinitats
Per què els homes de vegades ens sentim més còmodes parlant d’emocions amb dones que no pas amb altres homes?
Tancat
El companyerisme i la comprensió entre homes té un límit?
El debat es va tancar el 16/05/2022 10:23 amb aquestes conclusions:
Tanquem aquest debat per ara, volem agrair les vostres aportacions i comentaris i us animem a mantenir-vos atents/atentes a l'agenda d'activitats del centre. Per qualsevol comentari no dubteu a contactar amb nosaltres.
Instruccions per al debat i normes d'ús:
- Participa amb respecte als demés, fem que aquest sigui un espai segur i respectuós per a tothom
- No utilitzis vocabulari ofensiu. Si bé pots estar en desacord amb les idees dels altres, no faltis el respecte
- Respecta l'opinió dels participants. Si tens que expressar el teu desacord, fes-ho de forma respectuosa
⬇️ Pots dir la teva a continuació, aquí a baix ⬇️
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
8 comentaris
Conversa amb Yevhen Ch
En mi opinión es así, porque generalmente nuestra sociedad dicta que las mujeres tienen que cumplir el papel de cuidar a los demás. Eso, en su lugar, las hace más atentas a los estados emocionales de otra gente, y por lo tanto, las mujeres pueden desarrollar mejor su inteligencia emocional.
Como emociones van sobre lo que sentimos, claramente hablar con alguien que tiene los hábiles emocionales, nos hace sentir más cómodos y proporciona mejor conexión.
Ahora, el compañerismo y la compresión entre los hombre claramente tiene sus límites. Están limitados por el nivel de las habilidades emocionales como por ejemplo el apoyo, el escuchar activamente, la empatía, etc. y por los objetivos de cada relación en particular (amistades, familiares, profesionales y etc.)
Si no hay consciencia de eso ☝🏻, esos límites son más rígidos o aún peor, no existen, y las relaciones, pues, van como pueden
Totalmente de acuerdo. Los hombres con una socialización exclusivamente masculina somos a nivel práctico discapacitados para el cuidado de otras personas. Quizá resolvemos todos los problemas, quizá ofrecemos 24/7 un musculado hombro donde llorar, pero cuidado y hablar de sentimientos sin buscar soluciones rápidas...
Yo añadiría otro factor a lo que comentas: Los hombres competimos por estatus social y compartir emociones negativas (tristeza, desamparo, miedo...) nos puede llevar a perder estatus, ser ridiculizados o ser dañados (recibiendo una respuesta tipo orden de negar/reprimir esos sentimientos para tirar adelante).
Creo que el mito de la relación heterosexual monógama consiste en trascender la competición y dar un espacio para compartir esos sentimientos con la pareja femenina sin consecuencias negativas.... pero esto ultimo no lo tengo nada claro eh...
Me sumo a lo que estamos compartiendo. Para mí es clave el miedo a no ser aceptados dentro del club de hombres, dado que no cumplimos el mandato de infalibilidad, o de regencia del poder, ya que la emoción del miedo y de la tristeza, según dicta el modelo hegemónico de la masculinidad puede interpretarse como vulnerabilidad.
Creo que a todo esto, no hemos sido educados para ser empáticos con nosotros mismos, o saber sostener y acompañar esos estados emocionales, lo cual nos deja ciertamente incapacitados para poder relacionarnos en esos niveles. Y tampoco nos ha interesado desarrollarnos en ese aspecto.
En compartir ira, o alegría, en eso podemos dar soporte, en lo demás creo que somos poco competentes.
Conversa amb Juanjo
Em podeu indicar en quin estudi s'ha descobert o verificat que "els homes de vegades ens sentim més còmodes parlant d’emocions amb dones que no pas amb altres homes"? Se sap quina relació té aquest fet amb la alexitimia? Per saber més sobte l'alexitímia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexitímia
Hola, crec que pot ser un parany comparar un fill sa del patriarcat amb un home amb alexitímia
Ostres doncs a mi em sembla que la desconnexió emocional i la restricció de l'expressió emocional a la ràbia i la indiferència son part del currículum troncal de la socialització de les persones percebudes com a homes. En aquest sentit, diria que les persones que "fracassen" ja de joves en adaptar-se al patriarcat psicològic, tenen més opcions a ser menys alexitímiques.
Evidentment, la feminitat també produeix alexitimia, però crec que les persones que tractem com a dones tenen habitualment un nivell acceptable de funcionament masculí i femení, a diferència dels homes, que ens veig menys implicats en el tema feminisme i gènere. Alguns hem readaptat el patriarcat a codis acceptables dins el discurs feminista i altres veuen com "el tracte social" es desmantella, ja que tot i complir com els seus pares, veuen que els poders promesos per sacrificar-se a ser només homes i no persones ja no els son permesos...
Conversa amb Hector Sanchez
Em sento còmode parlant indistintament homes i dones de les meves emocions. De fet, en segons quin temes sento entre homes és més fàcil entendre's, ja que les nostres experiències vitals poden ser més semblants. Ara si, crec que les persones que m'envolten també se senten còmodes parlant de les seves emocions amb altres homes. Potser que això sigui un tema més propi d'homes amb una certa edat?
Parlaries igual de còmode de porno?
Actuaries igual davant d'una agressió per part d'un home que per part d'una dona?
Jo crec que entre masculinitats (que la majoria de dones saben gestionar), hi ha sempre un component de competició i esttus subjacent, i entre masculinitats i feminitats heteronormatives el component de fons seria la possibilitat de la seducció i el sexe.
També hi ha el tema que com a home, si m'adono que he utilitzat privilegi patriarcal per alguna cosa, sé que comentar-ho amb una persona socialitzada com a home serà molt diferent que fer-ho amb una socialitzada com a dona. Habitualment les dues m'aporten informació valuosa o suport necessari, però he de saber a què vaig perquè sinó pot ser terrible.
En general, però estic d'acord amb l'Hector, pero busco els exemples més diferents....
Carregant els comentaris ...