Fòrum
Espai de debat obert del Plural - Centre de Masculinitats
Els homes que portem un look masculí o que ens expressem d’una manera masculina, cal que deixem de ser com som per a defensar la igualtat entre dones i homes?
Tancat
Veure's o expressar-se de manera masculina és dolent per si mateix?
El debat es va tancar el 16/05/2022 08:23 amb aquestes conclusions:
Tanquem aquest debat per ara, volem agrair les vostres aportacions i comentaris i us animem a mantenir-vos atents/atentes a l'agenda d'activitats del centre. Per qualsevol comentari no dubteu a contactar amb nosaltres.
Instruccions per al debat i normes d'ús:
- Participa amb respecte als demés, fem que aquest sigui un espai segur i respectuós per a tothom
- No utilitzis vocabulari ofensiu. Si bé pots estar en desacord amb les idees dels altres, no faltis el respecte
- Respecta l'opinió dels participants. Si tens que expressar el teu desacord, fes-ho de forma respectuosa
⬇️ Pots dir la teva a continuació, aquí a baix ⬇️
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Pots revisar la resta de comentaris aquí.
Conversa amb sergi g
crec que és important questionar-nos per prendre consciència de perquè escollim la roba que escollim, tot i això, crec que la cosa més revolucionaria seria que una expressió de génere masculina hegemónica actui com no se l'espera. Hem de veure més 007 canviant bolquers i planificant els menus setmanals, més rocky's Balboas anant a reunion de pares i mares i gestionant el watsapp de l'escola, més 50 cent ocupant-se de comprar el regal per la festa d'aniversari de l'amic de classe de la filla.
potser si veiem que un codi de vestuari pot actuar de maneres diverses, podrem començar a deconstruïr aquest sitema patriarcal
Totalment d'acord. Recentment he llegit el llibre de "masculinidades y feminismos" que m'ha fet replantejar algunes intervencions que havia fet fins al moment com a potser desequilibrades cap a la victimització. En tot cas és un tema molt complicat, els homes tenim molta facilitat d'exercir poder sobre altres persones, però en certa mesura tampoc ho hem escollit. En el meu cas, concretament, he de reconèixer que no ho hauria questionat si no haugés estat per la obligació d'adaptar-me a una situació de salut mental complicada. Situació que, curiosament era conseqüència de seguir els "nous models de masculinitat" que no piten als detectors de feminisme però segueixen acumulant poder igual que sempre...
Carregant els comentaris ...